dissabte, 6 de juliol de 2013

Engrunes, desig, Eira...

 
Matí de divendres molt interessant, primer l'Ave ha portat uns croissants i ensaimades per esmorçar, guay!!!, anàvem de compres a "Engrunes", una botiga d'una fundació privada que lluita contra la pobresa i exclusió social, així generen també llocs de treball. El nom d'Engrunes està molt encertat, significat al diccionari de la Real Academia: Migajas.- Desperdicios o sobras de alguien, que aprovechan otros. Sembla que el cercle s'ha tancat, l'altre dia jo vaig donar la teva roba Joan amb el mateix motiu i divendres jo he tancat el cercle comprant a una tenda on algun dia pot ser trobaré la teva Joan, pot ser...

 
 La Gabi és la que ens va parlar d'aquesta tenda, gràcies Gabi!!!
 
 
 Si es que tot cuadra, a què li faig la foto...?
 
 
Al carrer on està "Engrunes", carrer Independència 112-114, del barri Santa Eulàlia d'Hospitalet, sobran las palabras..., jajjajaajajaj, parlant d'independència, volem l'independència perquè el poble català es queda sempre "las migajas", los desperdicios, sobras,  que otros aprovechan, i es troba a Hospitalet ciutat antiindependentista...

 
 Foto per la posteridad...
 
 
Coses de l'Ave, jo que mai em compro ni faldilles ni vestits, m'he comprat un vestit texà i aquest que veièu a gust de l'Ave, tot 4€, sí ho havèu vist bé, 4€, dos euros cada prenda. I ella s'ha comprat un jersey de lino blanc per 3€.
 
 
I al migdia li he ensenyat la roba a la Neus, la meva veina,  i li he comentat si volia venir a una altra obra de teatre de les meves a l'Institut del Teatre, ha estat un  impuls, no sabia ni  si havia algo però li he dit "ho miro i et dic algo", ho he mirat i sí, no sabia ni de què anava, tampoc ho posava, raro perquè sempre fan algun comentari de la trama, en aquest no, així que incógnita i sorpresa la nostra al veure-la.
"Microrrelats del desig", ufffff, curta però intensa...Escenari ...una taula i dos cadires amb fundes i un vestit, una actriu i una ballarina. L'actriu representa el personatge d'una dona que parla amb el seu amor mort, la ballarina representa l'ànima de l'amor mort que està sempre al seu costat. Comença l'obra ballant totes dues a l'unísono, al mateix temps, mateixos gestos, mateixos pasos, mimetisme, ànimes besones, com un mirall i de repent l'actriu comença a parlar sola com si estiguès el seu amor al seu costat, rient, explicant-li coses, posant-se el vestit per ell, pintant-se els llavis per ell, dient "junts per sempre sense sacrifici", "com més et pensó més et sento", "et trobo, et trobo..."(no ha acabat la frase però era evident que seguia un "...a faltar"), i cada cop l'ànima, la ballarina,  intentava ballar sola però sempre al seu costat, l'actriu repetia els mateixos rols, les mateixes coreografies, els mateixos records (la pluja caient...), i l'ànima ballant fins que amb un cop brusc la ballarina tomba la taula boca avall, col·loca una cadira dintre la taula, l'actriu posa l'altra taula dins de la taula, es treu el vestit i encen un misto i prenc foc a una part, la ballarina prenc foc per l'altra part. A partir d'ara és la ballarina que mana  a l'obra, balla independent, vola mentre l'actriu mira, i tornen a ballar juntes a l'hora però ara la ballarina es posa darrera l'actriu protegint-la mentre l'actriu diu aquestes paraules..."les gotes de la pluja tornen a on havien d'estar  a la terra"...
 
La Neus i jo hem perdut al nostre amor i estem passant per tot això, curiosa l' obra...
 
video
 
 
Eira..., és el nom de la Deessa de la salut escandinava, que era l'encarregada de mantenir els Dèus en estat de contínua eufòria i alegria. Metafòricament és l'encarregada de mantenir benestar, salut i felicitat. Així es dirà la petita de la Cristina i l'Èric, la neta de la Neus, què vindrà cap a finals d'agost principi de setembre. Quan hem sortit del Teatre hem quedat amb ells per menjar-nos un Frankfurt als xinos, jajjajajajja, res d'apendre anglès , ni català, un dia la nostra llengua oficial será el xino mandarín, jejje... Bé la Cris ha demanat un bocata especial d'hamburguesa de pollastre i cervesa apta per embarassades, bé es que a la Cris a part de tot es que li passen coses molt especials, com recuperar coses que pensa que ha de recuperar intactes..., será la millor mare del món, així li ha dit l'Èric. Estan organitzant l'habitació de la nena sin prisas, eh, amb molta tranquil·litat, moltaaaaaaaaaa, maco l'armariet que un veí li va regalar, jjajajjajaajajajaj, i la cuna i el Kimono, què mono!!!, i les sabatilles d'esport, moníssimes, i la roba. Una parella que s'estima molt, ho sé, que d'això entenc... una frase que ho diu tot "un estiu per trovar-nos, un any per conèixens i una vida per compartir". I al igual que jo no poden acabar un dinar o un sopar sense postre, després del xino frankfurtero un gelat de xocolata a casa seva. A la Cris li agrada el dolç, senyal que és dolça i bona persona.
 
VIVE L'AMOUR!!!!, felicitats parella...