dimecres, 31 de juliol de 2013

A Vilassar amb l'Àngels

video

Dimarts a Vilassar amb l'Àngels. Sempre fem una festa quan ens veiem, ho fèiem abans i ho fem ara... El matí a la platja, un vermout i un vi boníssims, un dinar de "nivelo", uns salvaestalvis de fa 28 anys!!!, unes cafeteres de la seva mare, uns roscons d'anís de Morella, jajjajajajaj i queda pendent fer una ruta per les cases típiques del poble i acabar menjant a l'Espinaler.

Àngels, fins la propera!!!, ha estat un plaer estar amb tu...

700 kms !!!

video
 
Diumenge per terres de l'Ebre, a prop del Delta, Parc Natural dels Ports, esmorçar de ganivet i forquilla a 1447 metres d'alçada, uns popets amb salsa i cervesa, dinar a l'Almadrava una bona paella i bañito, i en estas que li dic al Juli "Morella está lejos de aquí?", i em diu "no, está aquí al lao" i jo li dic "vamos a Morella?", i ell "a pos vale". Jo crec que desde el más acá el meu pare li va dir al Joan "vamos a decirle a la "enteraaaa"que vaya pa Morella" i palláaaa que fui... con lluvia y granizo, collonsssssss tota una experiència motoril total 700 Kms !!!, jajjajajajajaajaj
 
 

Palau Robert

 video
 
Dissabte una volteta pel Palau Robert, varies exposicions, aquesta dedicada a Ramon Casanova, enginyer del motor d'explosió, un inventor, amb ideari polític propi però criticat pels seus treballadors. "Con que ojo y al tanto"...
 
video
 
Aquesta va dels herois a l'ombra, gent que no coneixia i que fan una bona tasca...
 
video
 
I un final frívol però que representa l'història de la moda d'abans i ara, l'història canvia realment??...
 
 

dimarts, 30 de juliol de 2013

Poble Espanyol (amb ny), no ???

video

Divendres al Poble Espanyol cicle "cortometratges" a la fresca a la Plaça Baluard, però abans un massatget  que me'l va fer la Virginia, bones mans, i després una cerveza Moritz, bé van ser dues (2x1)


video
 
Van ser una sèrie de curts i he fet selecció d'ells, aquest és el que més m'agrada...,
 
video
 
sense paraules...,
 
video
 
passió...,
 
video
 
sorpresa...,
 
video
 
cachondo 1..., jajjajajajaja
 
video
 
cachondo 2..., jajjajajajjaajja
 
video
 
Online...,
 
video
 
qüestions domèstiques...
 
Hi havien molts més, això ha estat una mostra, va ser una bona nit amb temperatura ideal.
 
jajjajajajajaajaja!!!!!
 
 

Bachcelona

video
 
Amb el Festival Bach de Barcelona s'ha fet diferents tasts de la figura del compositor innovador de l'època i molt actual en aquesta. S'ha introduit en diferents indrets de la ciutat, la Catedral (orgue), a l'Ateneu (piano), al Monastir de Sant Pau del Camp (violí i cor), a la Plaça del Rei (dansa), al Museu d'Història (paraules), a la Basílica de Santa Maria del Mar (orgue i cor), al Palau de la Música (piano)
 
I a on vaig anar jo a la Plaça Sant Felip Neri on van fer Bach a la fresca, era una pel·lícula de Pere Portabella titul·lada "El silenci abans de Bach", on la música de Bach interacciona amb la vida quotidiana del carrer. Jo he fet una peli de la peli, he fet la meva propia composició, jo també sóc una compositora de la meva vida quotidiana...
 
 

dissabte, 27 de juliol de 2013

L'Ave i la seva ORADA !!!

video
 
I l'altre dia a casa de l'Ave, va cuinar orada al forn, paraules clave "apalelela" i "el Don Simon no lo saques niña", jajjajajajajajajjaajja!!!, i unes endivies al roquefort per acompanyar.

L'Ave és una tia collonuda, té un cor molt gran, paraula clave "cor"...

I finalitzar el dia amb una cacerolada a la sede del PP!!!

dimecres, 24 de juliol de 2013

"Redaliz" i "Desandar"

 
Crec que de les últimes actuacions de l'Institut del Teatre, ja estem de vacances..., Redaliz tractava d'un parell de bessons que eren especialistes en inventar paraules pels espanyols amb un mètode molt particular. Apareix un altre personatge la Lia amb la que els dos mantenen relacions sense que ella se'n adoni que són dos homes diferents fins que apareix el sentiment d'amor, amb la presència de  la por i el dubte de l'engany, la venjança i la mort...
 
 
 
 
Ahhh, m'oblidava i el diumenge dansa de la que a mi m'agrada, contemporànea !!!,  titulada "Desandar".  Apareixen tots els ballarins en fila com si fossin les onades del mar, amb un moviment suau, ondular i tots al mateix ritme comencen a caminar i després a ritmes diferents i coreografies diferents i cadascú deixant les seves trepitjades al camí, renunciant a lo que és d'un i a lo que no és, deixant tot, deixar el més insignificant, deixant tot, allò al que t'aferres també, i quedar-te sense res, quedar-te amb tu mateix per saber qui és un. La renuncia com a medi dolorós per arribar a la propia identitat i és quan els ballarins fan un solo propi, deixant les seves petjades de suor a la paret de l'escenari forrada de cartulina, la suor eren les seves petjades i la marea els altres ballarins que reflectien la seva ombra multiplicada a la paret eren la marea qui ajuda a esborrar les petjades, puja, arrosega amb força i quan et descubreixes tu mateix l'únic que queda és "Desandar" tot aquest camí dolorós però segur.
 
M'agradat moltíssim el joc d'ombres i llums que ha utilitzat sino haguès estat difícil plasmar tot això...
 
 

Roses

video
 
Ufffff, porto uns dies que se m'acumula la feina, comencem per la sortida a Roses fa dos setmanes amb l'Andi i la Tere, uns amics que s'han portat molt bé. Vam anar amb la Duna, la seva gossa. La primera nit sopem pitza amb la simpatia de Darik el cambrer i acabant amb un Gintonic fet per la Tere. Genial !!!

video
 
El segon dia  esmorçar a la terrassa, de compres, el meu primer bany després de 13 anys, un bon dinar, una excursió al Parc Nacional d'Aiguamolls amb una plaga de mosquits (Culex pipiens) que l'Andi no va poguer evitar ni amb crema per mosquits, i acabar amb un mojito molt fresquet.

video
 
Corrupció en Miami, jajjajajajjjajjajaja

video

I l'últim dia després de Corrupció en Miami, un vermut boníssim, uns canelons per dinar, picina, un últim Gintonic, la siesta de les nenes i final feliç com  els xinos: sopar al McDonal's, jajjajajajajajajajaj
 
Gràcies Tere i Andi, gràcies per tot !!!

divendres, 12 de juliol de 2013

Un dia a Vilassar ...

video

Un dia a Vilassar am la Conchi, jooool !!!, fa 19 anys que et conec Conchi, uffff, molts anys. La sinceritat és la base de l'amistat, no?

Gràcies Conchi per aguantar les meves llàgrimes i els meus mocs...

Una nit profunda ...

 
Dimecres a la tarda començant amb una obra de teatre a l'Institut del Teatre.
"El Cant de la Gorgona", una obra decadent i depriment que no convida a l'optimisme, dos personatges que parlen després de molt de temps en silenci, dos inadaptats conviuen en una habitació d'una mena de manicomi ruinós. Un músic estrellat contra al buit més absolut, l'altre fuig d'un passat misteriós, comparteixen les nules ganes de viure fins que arriba una noia vital i sensual que un dia es suicida a la mateixa habitació  i els torna a enfonsar en un silenci inquietant fins que s'adonen  que és impossible trovar el silenci callant... el Cant de la Gorgona és un títol d'una cançó.
 
 video

 
Resurrecció del diàleg a partir del silenci..., a l'entrar, abans de començar l'obra et feien passar justament per la porta per on entren tots els personatges, entraves a la seva habitació en silenci i l'obra començava amb un crit mut. Al final ens van donar pa mb xocolata per berenar.
 
 
 
 

dimarts, 9 de juliol de 2013

Eva, una motera de toda la vida..., jjajajjajajajajajaj!!!

video
 
Diumenge jo en moto!!!, no m'ho puc creure, he aguantat com una javata, jajjajajajjaja. He fet la meva primera sortida en moto en serio, amb el nostre amic Juli. El recorregut ha estat aquest:
 
Barcelona
Vic
Cantonigrós
El Far
Olot
Besalú
Beuda
Mare de Dèu del Mont
Comer en Can Vilà (Cabanelles)
Crespia
Banyoles
Girona
Tordera
N-II a Barcelona

Total uns 354 km, el lloc molt maco, acabant amb una bona teca. Al primer acelerón em vaig cagar, me dije ¿"Eva dónde tas metioooo"? pensava que aniria tremolant tot el viatge però al final palabras textuales del Juli al preguntar-li com ho havia fet que quina nota em posava em va dir: "tú, yo y la moto éramos uno, te pongo un aprobado alto" i jo li vaig dir, "un 6", i ell va dir: no un "9". Ostiaaaaaaaaaa, un 9 què passadaaaaaa!!!!, jajjajajajajaj

Joan,  el juli s'ha posat la teva camisa i jo m'he posat la samarreta que li vam fer al Juli amb les vostres caricatures, tú estaves purulant por ahí, jejejejeje...


 

dissabte, 6 de juliol de 2013

Engrunes, desig, Eira...

 
Matí de divendres molt interessant, primer l'Ave ha portat uns croissants i ensaimades per esmorçar, guay!!!, anàvem de compres a "Engrunes", una botiga d'una fundació privada que lluita contra la pobresa i exclusió social, així generen també llocs de treball. El nom d'Engrunes està molt encertat, significat al diccionari de la Real Academia: Migajas.- Desperdicios o sobras de alguien, que aprovechan otros. Sembla que el cercle s'ha tancat, l'altre dia jo vaig donar la teva roba Joan amb el mateix motiu i divendres jo he tancat el cercle comprant a una tenda on algun dia pot ser trobaré la teva Joan, pot ser...

 
 La Gabi és la que ens va parlar d'aquesta tenda, gràcies Gabi!!!
 
 
 Si es que tot cuadra, a què li faig la foto...?
 
 
Al carrer on està "Engrunes", carrer Independència 112-114, del barri Santa Eulàlia d'Hospitalet, sobran las palabras..., jajjajaajajaj, parlant d'independència, volem l'independència perquè el poble català es queda sempre "las migajas", los desperdicios, sobras,  que otros aprovechan, i es troba a Hospitalet ciutat antiindependentista...

 
 Foto per la posteridad...
 
 
Coses de l'Ave, jo que mai em compro ni faldilles ni vestits, m'he comprat un vestit texà i aquest que veièu a gust de l'Ave, tot 4€, sí ho havèu vist bé, 4€, dos euros cada prenda. I ella s'ha comprat un jersey de lino blanc per 3€.
 
 
I al migdia li he ensenyat la roba a la Neus, la meva veina,  i li he comentat si volia venir a una altra obra de teatre de les meves a l'Institut del Teatre, ha estat un  impuls, no sabia ni  si havia algo però li he dit "ho miro i et dic algo", ho he mirat i sí, no sabia ni de què anava, tampoc ho posava, raro perquè sempre fan algun comentari de la trama, en aquest no, així que incógnita i sorpresa la nostra al veure-la.
"Microrrelats del desig", ufffff, curta però intensa...Escenari ...una taula i dos cadires amb fundes i un vestit, una actriu i una ballarina. L'actriu representa el personatge d'una dona que parla amb el seu amor mort, la ballarina representa l'ànima de l'amor mort que està sempre al seu costat. Comença l'obra ballant totes dues a l'unísono, al mateix temps, mateixos gestos, mateixos pasos, mimetisme, ànimes besones, com un mirall i de repent l'actriu comença a parlar sola com si estiguès el seu amor al seu costat, rient, explicant-li coses, posant-se el vestit per ell, pintant-se els llavis per ell, dient "junts per sempre sense sacrifici", "com més et pensó més et sento", "et trobo, et trobo..."(no ha acabat la frase però era evident que seguia un "...a faltar"), i cada cop l'ànima, la ballarina,  intentava ballar sola però sempre al seu costat, l'actriu repetia els mateixos rols, les mateixes coreografies, els mateixos records (la pluja caient...), i l'ànima ballant fins que amb un cop brusc la ballarina tomba la taula boca avall, col·loca una cadira dintre la taula, l'actriu posa l'altra taula dins de la taula, es treu el vestit i encen un misto i prenc foc a una part, la ballarina prenc foc per l'altra part. A partir d'ara és la ballarina que mana  a l'obra, balla independent, vola mentre l'actriu mira, i tornen a ballar juntes a l'hora però ara la ballarina es posa darrera l'actriu protegint-la mentre l'actriu diu aquestes paraules..."les gotes de la pluja tornen a on havien d'estar  a la terra"...
 
La Neus i jo hem perdut al nostre amor i estem passant per tot això, curiosa l' obra...
 
video
 
 
Eira..., és el nom de la Deessa de la salut escandinava, que era l'encarregada de mantenir els Dèus en estat de contínua eufòria i alegria. Metafòricament és l'encarregada de mantenir benestar, salut i felicitat. Així es dirà la petita de la Cristina i l'Èric, la neta de la Neus, què vindrà cap a finals d'agost principi de setembre. Quan hem sortit del Teatre hem quedat amb ells per menjar-nos un Frankfurt als xinos, jajjajajajja, res d'apendre anglès , ni català, un dia la nostra llengua oficial será el xino mandarín, jejje... Bé la Cris ha demanat un bocata especial d'hamburguesa de pollastre i cervesa apta per embarassades, bé es que a la Cris a part de tot es que li passen coses molt especials, com recuperar coses que pensa que ha de recuperar intactes..., será la millor mare del món, així li ha dit l'Èric. Estan organitzant l'habitació de la nena sin prisas, eh, amb molta tranquil·litat, moltaaaaaaaaaa, maco l'armariet que un veí li va regalar, jjajajjajaajajajaj, i la cuna i el Kimono, què mono!!!, i les sabatilles d'esport, moníssimes, i la roba. Una parella que s'estima molt, ho sé, que d'això entenc... una frase que ho diu tot "un estiu per trovar-nos, un any per conèixens i una vida per compartir". I al igual que jo no poden acabar un dinar o un sopar sense postre, després del xino frankfurtero un gelat de xocolata a casa seva. A la Cris li agrada el dolç, senyal que és dolça i bona persona.
 
VIVE L'AMOUR!!!!, felicitats parella...
 
 
 

divendres, 5 de juliol de 2013

Pols


Ahir dijous va fer un matí maco i molt agradable. Per la tarda a l'Institut, obra titulada "Pols". Cinc actors fent molts papers, un drama. Una traició que es paga amb traició, ganivetades i cicuta, els dos personatges morts. Una mare que manté relacions sexuals  sados amb el seu fill,  el fill mor d'un infart i cau a sobre de la mare. Una dona maltractada que es suicida i el maltractador un cop morta la segueix maltractant i al final ell es suicida amb els mateixos somnífers que la dona, junts per sempre.  Un nen que es posa llet condensada al penis i els seu gos li llepa, li mosega, es moseguen entre ells i moren tots dos. Una parella enamorada fan l'amor i es prenc foc la seva habitació, pasió, foc, tots dos morts. Uns que proven un fàrmac nou adictiu amb efectes secundaris incontrolats, objectiu els diners, el control del poble amb el fàrmac, acaba amb disparos del que ho prova amb el dels laboratoris tots dos morts. Una nena que la banya son pare, ella li diu si li toca l'ocellet com al tiet, el pare acepta, la nena li demana diners per callar aquesta acció, el pare li paga amb diners i la segueix banyant a la banyera i  l'ofega  i ell es dona un cop i mor. I al final surt l'imatge d'un nen jugant i després plora mentre sent disparos, crits, i cau una gotera del sostre... Ufff molt dura aquesta obra, molt, impressionant!!!


dimarts, 2 de juliol de 2013

Inauguració del Grec amb la Maite

 
Diumenge vaig quedar amb la Maite per anar a l'inauguració del Grec, abans una copeta a "La Confiteria" del carrer Sant Pau, un lloc agradable.

 
 Autèntic.
 
 
 I cap a Montjuïc...,
 
 
 a veure Els Catarres,
 
 
i també vam veure al Santi Vila, actual conseller de Territori i Sostenibilitat amb la seva parella, no es me escapa nada, sóc molt observadora.

 
 Les fonts de nit,
 
 
 amb els Comediants.
 
 
i un parell de noies contentes, jajjajajajajaj!!!!
 
 

Ara era el moment...

 
Doncs sí ara era el moment de decidir que fer amb la teva roba Joan, l'Ave em va acompanyar al Servicio Estación per comprar les boses, el color ho vaig escollir jo, rojo pasión...

 
I avui he acabat de fer-ho, i com sempre estàven amb mi els autèntics, els que sempre estan, el Juli

 
 i l'Esther que em protegeix...,


 
i com final del dia  tots hem demanat  bocata de pernil, com a tu t'agradava...
 
 
el Juli s'ha quedat coses teves hi són en aquestes dues boses, la moto del Juli puede con todo..., se'n recordava d'una de les xaquetes que portaves quan vau anar al País Vasc i el xou de la Lizipaina jajjajaj, ja li he dit "cuando nos veamos intenta ponerte cosas de Joan, me hará mucha ilusión", ho farà, ho sé...
 
Gràcies Esther, gràcies Juli..., gràcies a tots dos.