dijous, 23 de maig de 2013

Api, Fitness & Running i Noe...


Quin títol li he posat a l'apunt avui!!!, jajjajaj...
Avui la Tomi m'ha convidat a casa seva a esmorçar. Comencem per l'Api, és típic esmorçar bolivià. L'Api és una beguda feta de blat de moro, aigua, canyella i una mica de suc i pela de taronja o llimona. S'acompanya amb empanades de formatge.
 
Ummmmmm, deliciós!!!
 
Hem acabat la Tomi i jo fent una mica de classes d'informàtica, jajajja, menuda profe se ha buscao la Tomi, "solo sé que no sé nada"... !!!
 
 
Després m'he fet una amanida de tonyina i un bocata de truita, tenia pressa havia d'anar a fer Fitness & Runnig, jajjajajj  i... ¿esoqueeeee?, aquesta pregunta em vaig fer jo quan vaig rebre una invitació per correo per fer una sessió gratuïta. Evidentment ho vaig buscar al Google, però no ho tenia clar, així que vaig decidir anar a aquesta sessió. Es tracta de fer sèries alternades de córrer, exercicis de flexibilitat, resistència cardiovascular, força, equilibri, velocitat, agilitat... i tot a l'aire lliure. Jo ja sabia que això no ho podria fer, he preguntat quan durava la sessió, 45 minuts, joooooool !!!, aquí he vist que definitivament no podia fer-ho. He fet de filmadora que es lo mío per gravar realment de que anava la cosa, porque soy tonta pero no tanto, un ha de saber a on estan els seus límits... M'ho he passat molt bé, perquè he vist les instal·lacions d'INEF ( un dels meus somnis de quan era joveneta, la meva decisió profesional se'n va anar cap a la fisioteràpia però sino haguès fet INEF). I el que més, més, més, més m'ha agradat han estat uns esportistes amb discapacitat psíquica; en aquest món la gent busca sempre ser més guapo, més alt, més, més, més perfecte, ells sols passar-ho bé, què simple, no?
Al final he vist al Xavier Bonastre periodista esportiu de TV3 i m'han regalat una samarreta, doncs me la posaré..., ara cada dia faré Fitness & Running a la Diagonal, no em costarà ni un duro, i al meu aire que jo sé el que puc fer i el que no, bé per mi són exercicis que jo ja feia quan era jove, bé jo i tots, però ara li diuen esooo tan raro, ayyy, cómo está la vida...?
 

Però la tarda no acaba aquí, l 'anada com la tornada l'he fet caminant, havia de fer l'exercici que no havia fet, jajjajaj, doncs al tornar a Carretera de Sants he entrat a una  xarcuteria-degustació per xafardejar i la meva sorpresa ha estat veure a la Noe després de dos anys !!!, era la dependenta de la xarcuteria a la que vaig jo, ara aquí ella és jefecilla, ens ha fet molta ilu a totes dues. I ens hem posat al dia de les nostres coses...

 
M'ha convidat a una cocacola...


i m'ha regalat tots aquests productes !!!, estic al·lucinada..., demà no he de comprar embotit, jjajajjaja

Gràcies Noe, el final del dia feliç de tornar-te a veure !!!


 



2 comentaris:

Belen ha dit...

esport a l'aire lliure, que bé no?
al final la vida et dona aquestes petites sorpreses, com trobar-te a la Noe que fan que tot prengui una mica de sentit oi?

petonarros

Eva Villaplana ha dit...

Sí Belen és la moda ara, hem d'estar a l'última..., jajjaja

Tota una sorpresa veure a la Noe, molt gratificant, vam xarrar molt, genial!!!

Petons Belen, a veure si un dia ens veiem fent el Runnig&Fitnness, jajjajaj eso corriendo y haciendo gimnasia por la calle coñeeeeee, jajjajajajajajjaajajj....