diumenge, 27 de gener de 2013

T'estimo Joan


Hola sóc l’Eva, la dona del Joan. Em dirigeixo a tots vosaltres per dir-vos que el Joan ha mort. Aquestes línies pretenen no una altra cosa que fer efectiu un dels desitjos del Joan. Un dia em va dir: el dia que traspassi fes un escrit aclarint el que jo desitjava però sobretot fes-ho perquè ningú et molesti massa.

El Joan ha mort, no pregunteu ni quan ni com, són preguntes que poden arribar a la morbositat pel fet de rememorar aquests moments tan durs.

El Joan va fer testament d’últimes voluntats on deixava constància escrita que les seves restes fossin incinerades i que no es realitzés cap cerimònia, especialment religiosa, ni civil, ni vetlla i atorgant-me a mi la potestat de vetllar pel compliment de la seva voluntat manifesta.

Quan llegiu això pot ser us ve al cap la frase: Ay pobre!!!

No ho féu, el Joan no era pobre. Pobre és aquell que no té ni un tros de pa per portar-se a la boca i passa gana, pobre és aquell que és pobre d’esperit i davant d’un problema es paralitza, perquè la por paralitza. El cos del Joan estava paralitzat sí, però no pas la seva ment, que l’ha mantingut intacta fins el final. Una clarividència mental serena i madura. Ha estat molt valent, ha estat el meu heroi particular. I jo l’he acompanyat fins el final de l’única manera que es pot fer quan estimes de veritat.

Gràcies per perdre dos minuts del vostre temps per llegir aquestes paraules. Agraeixo de tot cor el vostre condol.

Aquesta direcció és del blog del Joan i ho va deixar preparat per quan arribés el dia jo ho publiqués.


Això de lo virtual a vegades et sorpren i et gratifica. Gent desconeguda, que viu lluny de tu apareix de sobte en aquest espai cibernètic i arriba tocar-te la fibra. Copio la conversa mantinguda amb Angeles una amiga del Facebook del Joan:

Eva.-Gracias Angeles, decirte que Joan cuando abría el Face y te veía hacer todo lo que haces, todos tus actos reivendicativos, decía, "esta mujer no para, jo que tía". Un abrazo sincero para ti.

Angeles.-Muchas gracias. Me siento orgullosa de saber que a personas como vosotros mi lucha, llega y eso me da más fuerza. Me hubiese gustado, leido su emotiva despedida, haberle conocido más a fondo, porque transluce una grandeza humana inmensa. Si en algo puedo ayudaros, cuenta con ello. No me he atrevido a difundir su mensaje por respeto a la sencillez de sus deseos. , pero me parece tan excelente y enriquecedora en nuestra lucha, que por favor dime si puedo hacerlo. Besos.

Eva.-Angeles, te digo que sus palabras siempre han sido libres, no estaría bien retenerlas, son libres para viajar por el espacio y el tiempo. Si sus palabras pueden servir en esa lucha utilízalas, para mí es un honor. Gracias. Besitos.

Angeles.-Espero sea de tu agrado este merecido aunque pequeño homenaje.
http://15mvalladolidzonasur.blogspot.com.es/2013/01/hasta-siempre-amigo-joan-garrido.html Muchos besos.

Eva.-Me ha encantado y estoy segura de que a él también. Gracias por tus palabras tan sentidas que solo alguien con cierta sensibilidad es capaz de decir, gracias Ángeles.

Angeles.-Gracias a ti nuevamente. Si necesitas algo, aquí me tienes. Un abrazo.

Eva.-Lo mismo digo, aquí estoy Ángeles "luchadora". Un beso de esos gordos gordos.

Bé, aquesta és una petita mostra de la inmensa cantitat de paraules que molta gent li ha dedicat. La gent ara em pregunta que qué faré, jo responc que no ho sé, però ara un dels meus propòsits és recollir tots aquests textos plens de paraules boniques que han estat dirigides al meu heroi particular.

Gràcies a tots per les vostres paraules!!!!

 

divendres, 11 de gener de 2013

Cova Fumada

video
 
El Joan, un amic del Joan, va penjar unes fotos al Facebuco que ens van produir salivera. La qüestió era que l'ansietat ens va invair i no vaig poder reprimir-me i vaig anar a buscar unes bombes, una ració de cap i pota i pa i pastissos a un forn molt a prop del bar La Cova Fumada. Vaig trucar abans per telèfon per preguntar si havia algun problema per anar amb la carmanyola ja que el Joan, el meu, no pot anar fins allà, i portar-me les tapes a casa. Així que el tret estava asegurat.
I deixant rotllos a part, les bombes estaven molt bones i el cap i pota dels millors que mai hem tastat, així que molt bona la idea i molt recomenable el lloc. Algun dia, quan aquest barri desaparegui per una invasió ultrapija trobarem a faltar llocs com aquests, ja que hi posaran un McDonals de diseny.
 
 

dilluns, 7 de gener de 2013

Què has demanat als Reis?


- Què has demanat als Reis?
- Què abdiquin!!!!

Aquesta és la resposta que va donar la tertuliana de Catalunya. No diré el nom perquè personalment penso que és una impresentable, a més a  més de dogmàtica i reconvertida en talibana convergent. Ara bé, la resposta a la pregunta va ser genial.
 
Nosaltres a lo nostre, anant menjant. I per començar l'any uns cargols a la llauna, encara que no em van sortir tan bons com els del Caliu.
 
I ara no sé que passa que el Blogger no em deixa pujar les fotos directament desde el meu ordinador, però ja hem trobat la manera de fer-ho.
 
 

dimarts, 1 de gener de 2013

Cap d'any 2013

 
Quin tiberi pel Joan i per mi, bé jo sempre menjo més...jajajajajaja!!!!
Uns canapes,
 
 
 unes quiches de Cal Forner,
 
 
i una mica de marisc per començar bé el 2013 que diuen que és afrodisíac...