dimecres, 17 d’octubre de 2012

Maruja Style

La cançó està de moda i jo volia participar!!!
 
Avís: Les imatges poden ferir la sensibilitat de l'espectador.
 
video


divendres, 12 d’octubre de 2012

El secret


Diuen que les dones tenim dos secrets inconfessables; l'edat i el pes. Bé, haig de dir que ara, amb els 41 acabats de fer, feia gairebé 20 que no em sotmetia a la prova de la bàscula. Però l'altre dia el Joan en mig d'una broma verbal se li va escapar que els meus, suposats 80 kilos estaven molt bé posats. Jo ràpidament vaig protestar ja que de cap de les maneres em pensava que arribava a aquesta xifra. Ell va reconèixer que el número 80 havia estat producte de la improvisació i que no tenia cap referent ni virtual ni real per haver dit aquell número tan nefast. Així que no em quedava cap altre remei que posar a prova aquelles sospites i sotmetre'm a la prova del pesatge. Aquí teniu el resultat. És evident que un pel de sobrepès sí que existeix, però tan per mi com per ell del tot admissible.

Amb el que costa assolir aquestes corbes voluptuoses i per celebrar la xifra 64 vaig fer aquestes bombes de patata i carn amb una salsa rosa amb un toc de picant elaborada amb maionesa i ketchup de la marca Heinz i unes gotes de Tabasco. Per dissimular acompanyades amb verduretes variades al grill. D'aquí uns altres 20 anys ja em tornaré a pesar.
La lletra utilitzada és de l'Anna Vives: http://www.annavives.net/
 
 
 


diumenge, 7 d’octubre de 2012

Els primers i potser els últims bolets de la temporada

Avui volia parlar d'un parell de coses. En primer lloc hem repetit un clàssic de la nostra cuina, de la cuina "Les coses de l'Eva", conill al ajillo http://evavillaplana.blogspot.com.es/2010/04/conejo-al-ajillo.html. Aquest cop hem substituit l'arrós blanc per uns rovellons petits per assegurar-nos en la mesura de lo possible que no tinguèssin cucs. La setmana passada vaig comprar uns de mida més grosa i no vaig poder aprofitar ni un de sol. Segurament aquests seran els primers i els últims de la temporada ja que aquest any amb això de la sequera diuen els sabis que no serà un bon any pels bolets.

 
També volia parlar d'una paranoia nostra, molt d'acord amb els temps polítics que vivim. Us ho explico. Fa dos anys que ens vam apuntar al "Club de vinos del Corte Inglés". Fins aquí tot normal. Es tractava de que cada mes ells t'oferien una oferta de sis ampolles de vi a un preu raonable. Tu podies desestimar l'oferta, però, fent honor a la veritat, tot el que ens han enviat i per lo tant tot el que hem tastat ha estat prou bó. Ara bé, en aquests dos anys o en aquests 24 mesos no ens han oferit MAI cap vi de la nostra terra, és a dir, cap vi català. Sospitós, no? Sembla que a Catalunya no en sabem res de vi. El Priorat, el Penedès, etc..., etc...deu ser per la gent del Corte Inglés una terra marginal en quant a vi es refereix. Així que hem decidit donar-nos de baixa del club i al ser interrogats pels motius de la nostra baixa ho vam argumentar de la mateixa manera que ho faig aquí. El to de l'operadora va canviar de sobte. Ja sé que serà pràcticament impossible fer bandera d'aquesta qüestió, és a dir, consumir preferentment productes catalans de tota mena. Sols cal mirar les etiquetes  de tot el que portem a sobre per adonar-nos d'aquest propòsit més que impossible, però, què carai!!!, cal intentar-ho. Diguèu-me provinciana si volguèu però ja estic una mica farta de tants universalistes.


Com a despedida del Club avui hem acompanyat els conill i els bolets amb la última entrega del Club, un Ribera del Duero que entrava de conya i perillòs pel seu efecte etílic. Estava bó, però... adèu vins espanyols!!!