dimarts, 21 d’agost de 2012

Ja en tinc 41


Ja tinc 41, bé, encara no noto la diferència de quan en tenia 40. Bé, de fet no noto la diferència de quan en tenia 28. Potser sigui que dintre de la nostra particular bombolla sembla que el temps s'hagi aturat i no passin els anys. A lo millor físicament els anys sí que van passant. Avui he pujat a l'escala i al baixar quasi em trenco una cama, però com diuen alguns potser sigui quelcom psicosomàtic.

Per celebrar-ho hem fet un plat hipercalòric, per dramatitzar les calors que estem patint aquests dies, però com el Joan volia ser bomber encara té aquestes idees maravelloses i ens hem cascat un plat de peus de porc amb cargols, remollat amb un bon vi, pastiset de xocolata i un cigaló de conyac, ah, se m'oblidava, un glop de cava.




I el millor regal estar amb la persona que més estimo.



diumenge, 19 d’agost de 2012

Bocata cartagenés


Tot un festín, aquest "bocata cartagenés". El Joan va fer la mili a Cartagena i  es menjava aquest bocata en la seva època de militroncho quan estava de guardia a l'arsenal o se'l menjava quan sortia del cuartel. Es tracta de fer pa amb tomàquet, oli i sal, primera capa d'olives tallades, segona capa de pernil del bo, tercera capa de truita a la francesa, i tercera capa un altre cop d'olives. Ho vam fer divendres per rememorar els records, tot molt bé fins l'última molla de pa que el Joan es va ennuegar, va estar uns segons sense poder respirar però amb la màquina ho vam solventar, quin susto. Després del susto el nostre amic Juli ens va enviar una foto del seu viatge a León i no vam rebre cap foto així que vam trucar al 1004 perquè no podíem enviar ni rebre missatges multimedia ni vídeoconferència. Vam estar tres hores per solucionar el problema. Aquests de Telefònica acaben amb la paciència de tothom. I després de la dutxa i acabant de sopar tranquilets al llit, serien les dotze de la nit, surto al safreig i oloro a fusta cremada, estàven també els nostres veins del costat, la Mªdel Mar i l'Óscar al safreig també olorant pensant que era el seu aparell d'aire acondicionat. Vam mirar rentadores, secadores, rentavaixelles, calentadors i no sabíem d'on venia l'olor. Davant del canguelis li dic al Joan, mira jo truco als bombers i que s'ho mirin, els nostres veins també van opinar el mateix i vaig trucar. Mentres jo li deia a l'Óscar, jo noto més l'olor en la meva part així que es va pujar a l'escala que tinc per netejar i efectivament l'olor era més notable adalt a la nostra veina Neus. Així que va anar a casa seva a veure si ella notava l'olor. Ahhhh, collons!!!, la Neus surt i portava una barreta d'incens cremant per aullentar els mosquits que la teníen frita, i dient no serà això?, jajajajajjajajaja, i jo que havia trucat als bombers!!!
Be, tot un dia per recordar...


diumenge, 12 d’agost de 2012

Macarrons amb pensament de Ketchup


La recepta és del Joan, ell ha fet de Chef de cuina, i jo he executat les seves indicacions, errrrrr millor cuiner der mónnnnnnnnn!!!!!


dilluns, 6 d’agost de 2012

51 estius !!!

4 d'agost 12:00 AM
Truquen a la porta i jo sense obrir miro per la mirilla i veig a un senyor amb un maletí. Jo acostumada a tractar amb els pesats del gas i la llum que ens acosen contínuament al veure a aquest pallo li dic d'una manera poc gentil:
- ¿Quién es?!!!!(jo que sóc molt borde quan vull, jejjejjeje)
- Enrique Tomás
- ¿De qué se trata?
- Traigo un paquete para Joan Garrido
Obro la porta amb cautela
- ¿Un paquete...?, nosotros no hemos hecho ningún pedido
El senyor estupefacto em diu:
- Ya está pagado
Ràpidament les meves neurones van conectar i vaig dir:
- Ahhhh, ya sé quien nos lo ho ha enviado, una amiga nuestra
El senyor del qual havia dubtat diu:
- Ya me gustaría a mí tener amigos así!!!!

Ens va faltar temps per fer la foto de felicitat del Joan pel seu millor regal de fa molts anys!!!!


La nostra amiga Tere ens va enviar un pernil dels que acostumem a tastar quan ve a dinar a casa.


Ràpidament el vam començar, anava amb ganivet inclós.


5 d'agost, el dia del cumple del Joan.
Vam fer conill amb cargols per a tres, el Joan, el Juli i jo.
Recepta d'Internet d'un llibre de Anna Maria Calera, Cuina Catalana, Edicions Cadí.
El conill en porcions amb sal i pebre i ho farinem, ho fem a una cassola al foc amb oli, el fetge un cop fet el reservem per a la picada. A mig fer afegim ceba picada i un manat d'herbes. Un cop la ceba hagi enrosit hi incorporem el tomàquet pelat i molt trinxat. Quan el tomàquet estigui fregit hi tirarem el vi i tapem la cassola fins que hagi reduit el vi. Afegim el brou de manera que cobreixi el conill. El deixem fer amb la cassola tapada uns 20  minuts. Piquem al morter safrà, all, galetes, pinyons, ametlles, julivert i afegim el fetge també a la picada fins que faci una pasta fina, li posem una mica de salsa del conill i ho tirem a la cassola. Afegim els cargols que ja tenim cuits  i bitxo a gust del que s'ho vagi a menjar, rectifiquem de sal i deixem coure a foc suau fins que el conill estigui tou.


Aquest va ser el resultat, el conill es desfeia i els cargols eren gordotes i boníssimsssss!!!!


 Amb la salsa picant es va acabar el mam, un vinet del Bierzo, Cacabelos!!!


I el Juli sempre amb les seves frases:
- ¡¡¡¡Haz una foto de los cadáveres!!!!
jajajajajajjajaja!!!!


I no podia faltar les espelmes que ja pesen!!!
Bé, el que pesa és tots els tiberis que ens fotem, però "que nos quiten lo bailao...!!!
FELICITATS JOAN!!!