dijous, 22 de setembre de 2011

Un matí a la Boqueria



Volíem emular els xuletons de la "Tomaquera" i vaig anar de caçera a la Boqueria. Aprofitant el viatge vam dinar unes tapilles del bar Pinotxo del mateix mercat.



dilluns, 19 de setembre de 2011

El Casting de l'Eva

Volia fer un book per presentar-lo a un casting i m'ha sortit això:





Em podria presentar a l'Homo APM?, las neuronas están fritas...!!!



dissabte, 17 de setembre de 2011

Globalització

Feia dies que havia de comprar gots i tasses de café perquè s'havien trencat i estaven bastant ratllades, calia renovar. Divendres vaig anar al "Chino" a veure que trobava. Els gots eren iguals als que ja tenia i les tasses una mica diferents però era el que buscava. I la meva sorpresa va ser que els gots i les tasses eren MADE IN SPAIN, al·luicinant, els xinesos compren als espanyols !!!, i jo em pregunto, a quin preu?, perquè a mi em van costar baratos.


Està clar que els xinesos tenen tots els diners del món.


Però això no és tot, el Joan tenia capritx de comprar-se una camisa negra i vam mirar per Internet, concretament al Zara Online, la vam trobar i la vam comprar. Un altre sorpresa, era MADE IN CHINA. Jo "no entiendo ná", això és la globalització?







diumenge, 11 de setembre de 2011

Diada Nacional de Catalunya

Recepta que vam veure al "Cuines" divendres passat, del cuiner que fa els plats a la sèrie catalana La Riera. I jo com autèntica Maruja-X-Treme que veu i fa veure al Joan cada migdia aquest "tostón" avui per celebrar la Diada l'he acabat de fer. Es fa un puré de patata, es col·loca a sobre un sofregit de tomàquet i sobrassada, la clara de l'ou al mig i al forn 5 minuts, i a l'últim minut es fica el rovell de l'ou. Per decorar bacon fregit.
Per nosaltres aquest plat simbolitza el nostre somni català, s'han de tenir ous per lluitar per la independència catalana. El puré és la nostra terra, el tomàquet i la sobrasada és la sang que els hi falta a alguns polítics i el bacon és la nostra senyera. Visca Catalunya!!!



Quan un poble vol de debó la independència té ja, per aquest sol fet, el dret de posseir-la.




Josep Armengoui Feliu (1910-1976)




dimecres, 7 de setembre de 2011

Aloz flito tles delicias





Pel nostre casament vam posar com a condició que no ens fessin regals i que qui volguès venir al dinar hauria de pagar 30€. Es tractava d'un dinar informal de pocs amics i poca família, al final vam ser 47 persones. Ho vam cel·lebrar a Can Dèu, un centre cívic just al costat de l'Alcaldia de les Corts a on ens vam casar.



I el Jordi, que no va venir ni al casament ni al dinar, un dia que vam fer un sopar d'amics de la Colla de Sants, justament a Can Dèu, es va presentar amb aquest Wok que surt al vídeo. No es va enterar que no volíem regals, però perquè no es digui que els regals a vegades són "pongos" ( ¿y dónde lo pongo?), aquest regal nosaltres sí que l'hem fet servir i moooollltttt!!!



Gràcies Jordi!!!



diumenge, 4 de setembre de 2011

Llei de Murphy

La Llei de Murphy a casa nostra sempre es compleix, si una cosa pot anar malament anirà malament per triplicat. El Joan sempre diu que sóc jo la "gafe", que abans d'estar amb mi no li passaven tantes coses com ara, jejeje. Ha estat una setmana mogudeta, s'ha espatllat el DVD, l'intercomunicador i ens hem discutit amb l'empresa del monopoli de telefonia. Però ja està tot arreglat: intercomunicador nou i millor que el que teníem perquè jo també em puc comunicar amb el Joan "desde el otro mundo", DVD de estreno i al final una rebaixa en la factura del telèfon.

Anem a celebrar-ho amb unes patatetes i una salsorra suprema !!!