divendres, 28 de gener de 2011

6è Aniversari


Ahir, dia 27, va ser el nostre 6è aniversari de noces i, clar, ho vam volguer celebrar de forma especial. Vam preparar un plat que fa dues setmanes van fer al "Cuines" de TV3, però va resultar ser un fracàs i que no es mereix ni foto ni comentari. Quan ja pensàvem que ens ananiríem a dormir amb mal gust de boca el nostre amic Juli va aparèixer amb un encàrrec que feia dies li havíem fet. Crec que tots els de Barcelona un cop o un altre hem passat pels Frankfurts de "Casa Vallés". Hi ha un al costat del cuartel del Bruc, tot just davant de la seu central de l'UPC, i un altre a Major de Gràcia. Aquí sí que poden dir "no te irás sin comer solo uno".

Doncs bé, l'encàrrec eren unes salxixes (ja sé que no està bé escrit però no trobo la traducció), en concret unes Pikantwurst, uns Bratwurst i unes Cerveles. Com diu la dita "si Mahoma no va a la montaña, la montaña viene hasta Mahoma". No ens ho vam menjar tot en una nit, així que la resta les congelo i ja en tenim per un altre dia.



Malgrat tot i gràcies a les salxixes i a altres "petites" coses sóc feliç i m'agradaria acabar dedicant-li al Joan aquesta cançó amb quina lletra em sento identificada. La Caballé cansa, bé, cansen les dues, mare i filla, però la cançó original és del Phil Collins de la pel·lícula "Tarzán" de la Disney.


La traducció de la lletra és aquesta:

Au va no ploris no hi ha cap perill
agafa't fort vine amb mi
et protegeixo no tens cap mal
no ploris més sóc aquí.

Per ser tan fràgil se't veu molt fort
entre els meus braços no tindràs mai por
cap força no pot separar-nos
no ploris més sóc aquí.

Ets dins del meu cor
ben dins del meu cor
i t'hi duré dintre meu per sempre més.

Dins del meu cor
el meu millor tresor, seràs dins del meu cor
sempre.

Ningú comprèn el que hi ha entre tu i i jo
la gent sols creu en que això no pot ser
la diferència és que entre nosaltres
hi ha un sentiment especial.

Ets dins del meu cor
ben dins del meu cor
i t'hi duré dintre meu per sempre més.

Deixa estar als altres, no saben que fan.
I quan arribi l'hora és el teu torn, lluitaré amb tu, has d'aguantar...



5 comentaris:

Tere ha dit...

Quina canço més maca !!
Moltes felicitats !!!

Belen ha dit...

moltes felicitats... quasi m'has fet plorar amb la cançó, molt maca, de debó.

petons

Eva Villaplana ha dit...

La poesia que ens vas enviar també era molt maca, gràciesssss!!!!!

Eva Villaplana ha dit...

Ostres Belen, tu també ets una sensiblona?, som de cor ploraner i què hi farem!!!

Belen ha dit...

molt sensiblona. la meva mare em deia "filla, tens la llàgrima al darrere de l'orella". sóc capaç de plorar veient un capitol de la Jessica Fletcher. un desastre nena...