divendres, 28 de gener de 2011

6è Aniversari


Ahir, dia 27, va ser el nostre 6è aniversari de noces i, clar, ho vam volguer celebrar de forma especial. Vam preparar un plat que fa dues setmanes van fer al "Cuines" de TV3, però va resultar ser un fracàs i que no es mereix ni foto ni comentari. Quan ja pensàvem que ens ananiríem a dormir amb mal gust de boca el nostre amic Juli va aparèixer amb un encàrrec que feia dies li havíem fet. Crec que tots els de Barcelona un cop o un altre hem passat pels Frankfurts de "Casa Vallés". Hi ha un al costat del cuartel del Bruc, tot just davant de la seu central de l'UPC, i un altre a Major de Gràcia. Aquí sí que poden dir "no te irás sin comer solo uno".

Doncs bé, l'encàrrec eren unes salxixes (ja sé que no està bé escrit però no trobo la traducció), en concret unes Pikantwurst, uns Bratwurst i unes Cerveles. Com diu la dita "si Mahoma no va a la montaña, la montaña viene hasta Mahoma". No ens ho vam menjar tot en una nit, així que la resta les congelo i ja en tenim per un altre dia.



Malgrat tot i gràcies a les salxixes i a altres "petites" coses sóc feliç i m'agradaria acabar dedicant-li al Joan aquesta cançó amb quina lletra em sento identificada. La Caballé cansa, bé, cansen les dues, mare i filla, però la cançó original és del Phil Collins de la pel·lícula "Tarzán" de la Disney.


La traducció de la lletra és aquesta:

Au va no ploris no hi ha cap perill
agafa't fort vine amb mi
et protegeixo no tens cap mal
no ploris més sóc aquí.

Per ser tan fràgil se't veu molt fort
entre els meus braços no tindràs mai por
cap força no pot separar-nos
no ploris més sóc aquí.

Ets dins del meu cor
ben dins del meu cor
i t'hi duré dintre meu per sempre més.

Dins del meu cor
el meu millor tresor, seràs dins del meu cor
sempre.

Ningú comprèn el que hi ha entre tu i i jo
la gent sols creu en que això no pot ser
la diferència és que entre nosaltres
hi ha un sentiment especial.

Ets dins del meu cor
ben dins del meu cor
i t'hi duré dintre meu per sempre més.

Deixa estar als altres, no saben que fan.
I quan arribi l'hora és el teu torn, lluitaré amb tu, has d'aguantar...



diumenge, 23 de gener de 2011

Llom d'orada amb carxofes rostides i picada

Aquesta és una recepta del Cuines del restaurant L'Angle de Sant Fruitós de Bages del cuiner Jordi Cruz que em va semblar un bon professional, amb explicacions entenedores i molt endreçat i net. Jo l'he fet amb alguna variació. El filet l'het fet a la sal, el Jordi ho feia al forn amb la porta oberta i deixant-lo coure 7 minuts amb el gratinador encès, com que no sabia si em sortiria i això de deixar la porta oberta ho veia raro doncs jo a la sal. El demés l'he fet com ha dit el Jordi. En una paella amb oli he saltejat les carxofes. I per fer l'oli de fruits secs he agafat una paella amb una mica d'oli amb escalunya i all picat, he afegit ametlles i avellanes picades i julivert picat durant un parell de minuts i ho he posat tot en un bol amb oli fred. I per emplatar primer he col·locat les carxofes, el filet sense pell i ho he amanit amb l'oli de fruits secs.
Bé, senzill, ràpid i bo... què més volem?

dilluns, 10 de gener de 2011

Regalets pel fred

Ara ja no passarem fred!!!, uns peucs pel Joan fets per la Tomi, uns guants per mi que me'ls ha regalat la Tomi i una manta polar que li he regalat jo al Joan. Què xulo, no?

dijous, 6 de gener de 2011

Dinar de Reis

Això no té cap ciència però està per llepar-se els dits. Unes navalles a la planxa i unes "canaillas" bullides 15 minuts amb llorer i pebre en grà. Això és el que ens han portat els Reis. No haurem estat tan dolents, no?




dimarts, 4 de gener de 2011

Una tapeta de callos

Amb motiu de la inauguració de l'Ave Madrid-València la corresponsal de TV3 al País Valencià comentava al Telenotícies que ara els madrilenys ja tenen una forma ràpida d'anar a la platja i a menjar bones paelles (tot un luxe pels temps que corren). Ella, irònicament, va fer el camí a l'inversa i va acabar la crònica menjant-se uns callos a la madrilenya. Així que com que nosaltres no tenim Ave fins a València, ni crec que el tindrem mai, sen's va despertar la gana de callos (no sé com es diu en català) i m'hi vaig posar. Vaig bullir 15 minuts els callos. En una cassola vaig posar oli, ceba, tomàquet, all, taquets de pernil, bacó, xoriç picant, sal, pebre, julivert, llorer i un bitxo; i quan tot va estar sofregit vaig posar els callos uns 30 minuts i... ZASCA !!!
En saben molt aquests madrilenyos..., però VISCA EL BARÇA!!!

diumenge, 2 de gener de 2011

Raclette

El nostre regal de Nadal, una raclette !!!, estic contentíssima. Jo pensava que seria una màquina infernal, que esquitzaria, embrutaria, faria fum i olor, però no; avui l'hem estrenat i estic encantada, és fàcil de netejar, no esquitza i res de fumera. Hem fet unes minihamgurguesites amb carn de bou adobades amb all, julivert, orenga, sal i pebre. Les hem acompanyat amb tomàquets cherry, pastanaga, xampinyons, brocoli, carbassó i unes mini patatetes amb seu punt de sal i pebre (la verdura l'he fet una mica abans amb la Thermo per acabar de fer-la a la pedra). Tot això ho hem posat a la pedra i el formatge raclette i el pà a les planxes. La propera vegada farem ous de guatlla, xistorra i més marranades, je, je, je.


Ah, que m'oblidava, els postres que no faltin!!!, unes galetes que anaven de regal amb el vi que ens hem begut avui, un rioja, Marqués de Murrieta, bo, bo, requetebo.

dissabte, 1 de gener de 2011

Bon any 2011

Deien els Mayas que el món s'acaba al 2012. Potser que el que feia el calendari es va cansar i va pensar que "ja seguirà un altre". Per si de cas, al marge de les frases típiques, us desitgem que mengèu, bevèu i c... tot el millor que poguèu.
Encara que el Joan posi aquesta cara no està momificat, espera impacient fer un glop de cava per celebrar l'any nou.