dijous, 18 de novembre de 2010

Diada complerta

Ahir va ser un dia complert. Per començar la valenta de la Tomi em va demanar que li tallés el cabell i jo, irresponsable, li vaig dir: ah, vale. No sé si va ser del tot sincera quan acabada la feina em va dir que li agradava. Aquests són els riscos de ser una "afisioná", com diu el Joan. No us demanaré que jusgueu vosaltres, més que res per allò de que podèu ferir la meva sensibilitat.

A canvi de la feineta ella ens va preparar un plat exquisit de peus de porc amb mongetes, amb arrós d'acompanyament. En temps de crisi és com tornar una mica al passat i reprenem l'intercanvi com a sistema de pagament. Favor per favor o habilitat per habilitat, encara que la meva sigui quelcom subjectiva. El plat que ella va cuinar puc donar fé de que sí estava bó.


I per acabar el dia una visita inesperada de l'Esther i el Balta que ens van portar el sopar, uns canapés molt bons i una ampolla de vi del Priorat. I es que som fàcils de contentar, amb un plat de menjar i amb una bona companyia podem arribar a ser molt feliços (y comieron perdices...).