dijous, 22 de juliol de 2010

Estimar

Hoy a las 2:05 ha nacido Aitana con 3,730 kg, es la hija de una amiga de Tomi, llevaba dos días yendo y viniendo del hospital y al fin ya ha nacido. Tomi controlaba las contracciones que eran cada 3 minutos y rápido un taxi y para el hospital, el taxista estaba preocupado por si le ensuciaba el coche pero Tomi le decía a Jannethe que para dentro y al hospital pitando. Al llegar volvían las contracciones y Jannethe se apoyaba en la estatua que hay fuera con una madre amamantando a una criatura; y Tomi para desdramatizar le decía a la futura mamá:

- ¡¡¡ten cuidado Jannethe que le vas a arrancar la cabeza a la estatua!!!, ja, ja, ja...

Con las prisas se olvidaron la ropa de la niña y la cámara de hacer fotos. Ésta es una foto hecha con el móvil de Tomi que ha estado durante todo el parto, la nombraremos fotógrafa y comadrona profesional.

Que curiós ahir a la tarda va venir Cris, una molt bona amiga, i vam petar la xerrada. El tema era "ser pares" i "ser fills", tema ric per debatre, i entre sentiments i definicions crec haver arribat a la conclusió que quan un decideix tenir fills l'únic que el mou són les ganes d'estimar. Li podem dir "instint", ho podem relacionar amb l'educació donada des de fa molts anys però a la fi tot es resumeix en això: ESTIMAR.

Com diu el Joan, això que surt de dins, de les entranyes.

Per cert Cris, la Gellie està guapíssimaaaa. Ojo peligro!!!


2 comentaris:

Anònim ha dit...

ostres eva! portava temps sense passar per aquí pq el passat dia 3 de juliol va neixer el meu fill, en macià... i quan obro el teu blog em trobo amb aquest post... m'ha arribat a l'anima, seran les hormones... però quanta rao q tens!
b

Eva Villaplana ha dit...

Estimada lectora, moltes felicitats per la teva maternitat. Ja ens ensenyaràs una foto del Macià. La discusió que tenia amb la Cristina era si l'amor de pares a fills era instintiu o educacional, o que carai és. Jo no sóc mare ni ho seré mai, però el Joan si ho és (pare)i a cops em costa compendre la pasió que sent per ells ja que la meva visió és més racional, soposo.