dimecres, 10 de març de 2010

Cabrils

Aquest va ser durant molts anys el meu centre de treball. El primer dia que vaig començar a treballar em vaig dir a mi mateixa: “s’ha complert el meu somni”. El somni era poder treballar en un centre d’aquelles característiques. Unes instal·lacions espaioses, lluminoses, amb un entorn natural idíl·lic; realment espectacular. Va ser a on vaig conèixer a qui és ara el meu marit, on va néixer la nostra història d’amor.
I la realitat d’ara és la d’un centre abandonat. La mateixa sensació que teníem quan marxàvem el divendres quan només quedava el servei de seguretat però buit de pacients i treballadors. Però ara aquest abandó és de deixadesa a on fins i tot han fet actes vandàlics. M’imagino el gimnàs, la sala d’Ergo, la piscina, el menjador, les habitacions; tot buit i ple de pols, destrossat. Quin serà ara el seu futur? Qui s’aprofitarà de tot això? Però el que és realment infame és que amb la necessitat que hi ha que existeixin centres com aquest, ningú, ni Govern ni empreses privades pensin en donar un ús profitós del centre.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Trabajo/fuerza/MC/Mutual/vender/espectacular/complejo/Cabrils/elpepiespcat/20091105elpcat_11/Tes/