diumenge, 27 de desembre de 2009

25 de desembre fum fum fum...

Aquests són canapès de Cal Forner, boníssims!!! Formen part d'un vermout amb moltes cosetes més  També hem tingut trucades de bons amics: Sara, Conxi, Juli, Pere..., i com la resta dels 365 dies de l'any amb una família inexistent.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Ditalis ai quattro formaggi

La nostra amica Àngels ci portò pasta autenticamente italiana dalla stessa Italia.




Abbiamo cucinato i ditalis con frutti del mare e bacon crugiente ai quattro formaggi. Per succhiarsi le dita.

diumenge, 20 de desembre de 2009

Sis de copes

L'eternitat dels millors cal celebrar-la amb uns magnífics canelons.
Visca el Barça !!!

dissabte, 19 de desembre de 2009

Arròs amb conill i algun rovelló...

Encara he trobat rovellons, no sé la seva procedència però els hem fet amb arròs i conill amb sofregit de ceba, tomàquet, pebrot verd, all, julivert, fetge de conill i pebre vermell. Tot això té gust a muntanya. La recepta del programa Caçadors de bolets.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Es que me desorino...!!!

Nosaltres aquestes festes les celebrarem a la nostra casa de la neu, amb la calor de la llar de foc que com podeu veure la tapem amb les nostres cares felices i contentes després d'haver decorat amb molt de gust l'arbre de Nadal i hem posat tots els "pongos" que hem trobat per guarnir el nostre super menjador.
¡¡¡Feliz "Ano" y horteras Navidades!!!, ¡¡¡es que me desorino...!!!

dissabte, 12 de desembre de 2009

Oportunistes



Senyores i senyors, aprofitant la gran empenta de la Llei de la Dependència sembla que hi han cops de colze per agafar bones posicions. De fet les dues Caixes d'estalvi més importants de Catalunya, mitjançant les seves fundacions han iniciat una campanya de recolçament a les persones cuidadores. Una fins i tot amb campanya publicitària a televisió. Cada cas és un món, ho sé, però amb aquesta campanya dibuixen a les persones cuidadores com víctimes d'una gran desgràcia quan en veritat l'autèntica víctima de la seva desgràcia és la persona depenent. Demano disculpes per si aquestes paraules ofenen a algú; però sembla que només se'n recordin dels cuidadors, i de les persones depenents qui se'n recorda? Posen molt d'enfasi en que els cuidadors han de treure temps per dedicar a ells mateixos (fer gimnàstica, sortir amb els amics...), que s'han de comunicar amb altres cuidadors per posar temes a compartir i acudir a centres per formar-se com a cuidadors. Tot això és realment patètic des del meu punt de vista, perquè mentres el cuidador fa totes aquestes coses, amb qui romandrà la persona depenent?

L'altra ha realitzat un vídeo que per una banda surten persones explicant el seu cas que no fa una altra cosa que confirmar el mateix que l'anterior. També han fet un bodrio de "Master class" de movilitzacions de malalts (són actors, de malalts no tenen res) que hi ha per sortir per cames ajudèu-me. Sabent de què va tot això fa molta por posar-se en mans de qualsevol que s'atreveixi a fer aquests vídeos quan el material tractat és molt delicat, l'integritat de la persona discapacitada.

Nosaltres també vam fer un vídeo amb el nostre dia a dia com a protagonistes de la nostra peli, sí nosaltres amb la nostra càmara de vídeo, el nostre trípode..., ho vam montar amb música i tot, molt però que molt professional . Una autèntica joia de la qual es va voler fer seva una fundació d'una malaltia "X" de manera que volíen que rebutxèssim als nostres drets d'imatge, és a dir d'una manera molt poc ètica i com autèntics vampirs. Tot va acabar amb un burofax per la nostra part per reconduir el camí de com havíen anat les coses i deixar el tema ben clar i sense cap dubte de que el vídeo era propietat i confecció nostra i de cap manera s'havia de fer un ús no controlat del mateix i per supusat havia de ser sense ànim de lucre. Tot va acabar amb la finalització de tracte amb aquesta fundació. En resum, com no t'ho pelis tu mateix poc has d'esperar ni de fundacions ni associacions.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Fruites de la passió...

Els postres que hem menjat avui són diferents.




Al Joan li venien de gust cireres que van bé pels trastorns gàstrics.





I per mi maduixes que van bé per l'estabilitat de les cèl·lules de la sang, per suposat els hi he afegit una mica de nata.